MÚSICA INDESITJABLE
És molt probable que, anant a peu per dins del poble us hàgiu creuat amb algun espècimen d’aquests mutants que, al volant del seu cotxe normalment tunejat i amb els vidres abaixats, us fa escoltar la sorollada que emet el seu equip de so amb potència mesurable en megavats, que ell deu considerar música celestial, atesa la cara de satisfacció amb què circula.Sempre m’he quedat amb les ganes d’aturar-ne un i comunicar-li que el so de màquina de batre que em fa escoltar em desagrada profundament i que les ordenances municipals deuen dir alguna cosa relativa al nivell de decibels amb què contamina sonorament l’espai urbà.
De vegades, sobretot de nit, he arribat a sentir algun d’aquests salvatges des dins de casa, i deu picar fort, perquè els vidres dobles amb aïllament acústic no són capaços de retenir l’embat de les ones acústiques desbordades. És llavors quan em venen ganes d’abrigar-li una galleda d’aigua des de la finestra, però me n’estic perquè, quan tingués la galleda plena, ell ja seria carrer enllà desvetllant altres veïns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada