diumenge, 18 de febrer del 2024

REFLEXIONS DE JUBILAT, 10

EL CONTE DE LA LLETERA

Ja em perdonareu la relliscada conscient que ahir em va portar a explicar-vos el conte de la lletera en versió 2.0. Els gallecs són així, i el caciquisme està instal·lat en la seva societat sempre disposada a perdonar els pecats dels amos perquè són això: amos. I com que són els amos ja saben què han de fer perquè tot funcioni.
D’ençà del desastre ecològic del Prestige, quan van tapar la boca dels mariscadors amb subvencions que van arribar fins a persones que feia anys que no vivien a Galícia i van córrer a demanar llicència de percebeiros (per exemple) per poder cobrar els ajuts, l’estructura de poder està fonamentada en el clientelisme. Els del BNG han millorat els resultats, però els sociates no disposen d’un discurs alternatiu que sigui atractiu i s’han enfonsat en la misèria.
En fi, que estic més que segur que déu no existeix, perquè les misèries i les injustícies que ens toca veure i viure ens ho demostren ben clarament, però en l’hipotètic cas que existís, segur que és de dretes, molt de dretes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada