FAULA 1

 EL LLOP I ELS TRES XAIS

Vet aquí que hi havia tres xais pasturant tranquil·lament en un prat verd i ufanós. Tots tres eren de bona família i estaven molt ben avinguts. Les mares havien marxat amb el ramat cap als prats més alts i, com que ells encara eren petits per fer una caminada tan llarga, es van estimar més deixar-los al pla bo i advertint-los que anessin amb compte perquè feia dies que havien vist rondar un llop pels verals. Encara se sentien els esquellerincs del ramat enfilant-se pel camí que serpentejava per la banda obaga de la muntanya,  que el llop es va afanyar a atansar-se al prat on hi havia els tres xaiets i, sense cap mena de precaució per no ser vist, va començar a caminar en cercle al seu voltant. Els tres xais, una mica esporuguits, es van posar a tocar de cul entre ells de manera que controlaven els 360º del seu voltant. El llop se’ls mirava i reia per sota el nas pensant en l’àpat que estava a punt de fer. Els tres xaiets havien fet un curs accelerat d’autodefensa i sabien que si el llop s’acostava li podien fer front comú aixecant les cames davanteres i clavant-li els unglots de punta a la cara. El llop se’n devia malfiar perquè els va dir:
-No entenc com podeu fer veure que sou tan amics. Ja ho saps, Clapat, què diu de tu el Blanquet?
El Clapat es va mirar el Blanquet amb cara d’interrogant, mentre el llop tornava a la càrrega:
-Ja t’ho diré jo. Va escampant per tot arreu que ets una mena de cosa rara amb aquestes taques, que no pot ser que siguis de la família perquè tots els de casa teva són ben blancs.
-No li facis cas, que no és veritat –es va excusar el Blanquet.
Però el Clapat, que era de sangs calentes, es va abraonar damunt del Blanquet i li va mossegar l’orella. El Rinxolat, que s’ho mirava pensant de descompartir-los, no va tenir temps d’actuar. Va sentir una queixalada al coll que li va fer molt de mal i tot se li va fer fosc.
El llop es va allunyar prat enllà arrossegant el pobre xaiet que deixava rere seu un regueró de sang. Mentrestant el Clapat i el Blanquet seguien barallant-se completament aliens al que acabava de passar.
No permeteu que els vostres enemics desfacin les amistats que us uneixen, perquè sap que només d’aquesta manera serà més fort que vosaltres i us podrà guanyar.