ELS TRES NOIS MANDROSOS
En Josep, veient que els seus dies sobre aquesta terra
estaven a punt de caducar, va reunir els seus tres fills per passar-los el
testimoni. Ben conscient que cap dels tres tenia gaire tirada a doblar l’esquena,
perquè li havien sortit d’allò més indolents, d’aquells que per mandra de fer
anar la cua es deixarien menjar per les mosques, va pensar una estratègia per
veure si al capdavall aconseguia deixondir-los.
–Guaiteu, nois, em queden pocs dies per anar trescant per
aquesta casa i aquests camps. Quan ja no hi sigui, la hisenda serà vostra i
haureu d’esforçar-vos per tirar endavant el bestiar i les collites. Abans que
això no passi, us haig de dir que el vostre avi em va explicar que en algun
lloc dels camps que llaurem i sembrem, a quatre pams sota terra, hi ha enterrat
un tresor que us pot fer la vida més fàcil, però la veritat és que el bon home
la va dinyar abans de dir-me on caram havia de buscar-lo.
El pobre Josep va durar encara un cert temps, just per
constatar que d’aquells tres galifardeus no en trauria res de bo, i va
traspassar bo i recomanant-los per enèsima vegada que s’esforcessin i
treballessin de valent.
Amb el pare a l’altre món, no van trigar gaire a buscar el
camí de la vida fàcil. Armats d’una aixada cadascun van començar a remoure la
terra dels camps fins a una fondària que mai no havia assolit cap arada. D’un
cap de dia a l’altre els teníeu a sol i serena cavant sense parar i treballant
més del que havien fet en tota la seva vida. Al cap d’un cert temps, havien
remogut el sol de tots els camps sense haver-hi descobert cap tresor, però van
veure la terra tan ben llaurada que van decidir aprofitar-ho per sembrar-hi
xeixa i ordi.
En aquells camps mai no s’hi havia fet una collita tan
generosa, i quan va ser l’hora de segar se’n feien creus del bé de déu de sacs
i sacs de gra que acabarien omplint el graner.
En Josep, del cel estant, traient el nas rere un núvol,
contemplava satisfet el resultat de la seva pensada.
–Vet-ho aquí: han trobat el seu tresor –es deia per a si
mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada