UNA RONDALLA

 (A propòsit de la nova llei Celaá)

RONDALLA PER A INFANTS DESORIENTATS

Es veu que una vegada hi havia un país que portava més de quaranta anys governat per una mena d’ogre que tenia tothom atemorit, que només escoltava els qui li reien les gràcies, que havia fet pintar totes les escoles de color gris, i qui gosava aixecar la mà per preguntar alguna cosa acabava de cul a la presó.
Però s'esdevingué que l’ogre la va palmar, i aquells que l’envoltaven, i que de fet eren els que remenaven les cireres, van voler fer veure que canviava la fesomia i el tarannà del país i van pintar les escoles de color blau cel. Tothom estava content i pensava que la vida els somriuria podent triar qui els manava cada quatre anys. Però vet aquí que van canviar els manaies i van decidir que pintarien les escoles de verd, i que els llibres també durien les tapes verdes, i que els nens i nenes portarien bates de color verd.
El color va durar amb prou feines quatre anys, perquè van passar a manar els qui volien que les escoles fossin grogues i ho van canviar tot. Els mestres deien que, si almenys conservessin algunes parets dels antics colors, no els resultaria tan feixuc haver-se d’acostumar a tant de canvi cada dos per tres, però no els van pas escoltar.
Els manaies que els van succeir van voler que les escoles, els llibres, les bates i les pilotes fossin de color vermell, i ja els teniu canviant-ho tot una altra vegada, sabent ara ja de segur que la moda duraria quatre dies, els que trigarien a canviar de capitost.
Dit i fet, al cap de tres anys, dia per dia, els van dir que ho farien tot de color taronja, que s’assemblava més al vermell i no els costaria tant, però el rebombori va ser el mateix.
A tot això, els mestres ja tenien la mosca rere l’orella i es malfiaven de tots els qui feien discursos sobre com havien d’ensenyar a llegir i escriure a la mainada, i de com els havien d’ensenyar a calcular, i de com els havien d’explicar el que era el món. Per això, quan els van dir que havien de pintar les escoles de color marró, hi van posar molt mala cara i van amenaçar de pintar-les de negre i dir-los que s’havia acabat el bròquil, però no es van arribar a posar d’acord i els manaies van sortir-se amb la seva.
I vet aquí que va arribar una epidèmia que els va fer tancar les escoles durant una bona temporada i els mestres des de casa feien el que podien, cadascú des de l’habitació que més li abellia i que lluïa el color que a ell li semblava, tot plegat un bon desori.
Quan van tornar a obrir les escoles, tot just ara fa quatre dies, pensaven que retrobarien el color marró a què estaven mig avesats, però els que ara manen han trigat ben poc a decidir que han de tornar a canviar-ho perquè no els acaba d’agradar el marró i resulta que la mainada se’ls ensopeix.
Han decidit que les escoles seran de color violeta a partir del curs vinent. Com que ja no hi ha llibres per canviar-los el color de les tapes, han determinat que els ordinadors i les tauletes també tindran aquest color. De les pilotes ja no en parlen, perquè es veu que tot serà virtual. Ah!, i es veu que deixaran a lliure elecció de cada família el color de les bates.
Als mestres ningú no els ha demanat què en pensen, però n'estan tan tips que ja no els fa res. Al cap i a la fi fa anys i panys que estan acostumats a fer tot el que poden sense escoltar gaire els qui manen i fan discursos, perquè podria perillar seriosament el seu enteniment, i llavors sí que aquest país tindria un seriós problema.