CELEBRANT LA CONSTITUCIÓ

Vestit de negre, amb la jupa de cuiro plena de tatxes metàl·liques, el cabell rapat i ulleres de sol tot i que el dia s’ha llevat rúfol, el protagonista de la proesa d’avui surt de casa disposat a lluir un drap amb el símbol wolfsangel, de connotacions nazis descarades. En sortir del portal de casa, es troba amb un altre ogre de la seva espècie que duu una bandera bicolor preconstitucional que deu haver heretat de quan els seguidors d’en Franco celebraven que cada any sumaven un “año más de paz”. Se saluden amb el braç dret aixecat en una cerimònia que ens transporta a vuitanta anys enrere, es posen de costat i, amb el pal de la bandera recolzat al muscle perquè els parracs puguin onejar al vent, desfilen rambla avall amb el posat més marcial que el seu perjudicat cervell els permet adoptar. Es veu que avui se’n van a manifestar-se a favor d’una constitució que mai no van acceptar ni votar els fatxes. Visca la coherència!
Una nena que  es creua amb ells, agafada de la mà de la mare, es mira detingudament una de les dues teles i demana a ple pulmó:
-Mama, per què en aquesta bandera hi ha una gallina negra?
La dona dubta entre ser discreta o radical, però empesa per la mala sang que cova des de fa tres anys ben bons, contesta a ple pulmó:
-Perquè és el que són aquests dos ximples: un parell de gallines.
Els dos personatges per força han d’haver sentit la conversa, però fan com si no anés amb ells i segueixen rambla avall cap al punt de concentració de la testosterona mal aprofitada.