CAP AL TARD

A sol post, tornar cap a casa pel camí vora el riu i redescobrir el silenci que només trenca el cant d'algun ocell tocatardà i el lleu murmuri de l'aigua que en algun punt ha de salvar un petit desnivell. Un punt de pau per als darrers dies convulsos d'un any estranyot. A poc a poc redescobrir els primers edificis de la ciutat retallats de gris sobre l'horitzó de ponent i comprovar que, com si fossin cuques de llum, les finestres s'il·luminen per anunciar-nos que tornem a la vida de rutina d'aquestes festes. Quina sort poder disposar d'espais com aquest a quatre passes de casa!