dissabte, 5 de desembre del 2020

DE MASCLES I FEMELLES

 


En una comarca, que també se’n podria dir un comarc, hi havia el vell costum (o la vella costuma) d’anar a buscar el tió o la tiona al bosc que hi havia al costat de la bosca. Allà hi havia uns arbres i unes arbres molt alts i altes, i cada any (ves que ara no n’haguéssim de dir anya) en queia algun o alguna que s’havia assecat i que els follets i les folletes convertien en esplèndids tions i fabuloses tiones que acabaven presidint els menjadors i les menjadores durant els fests i les festes de Nadal (no sé si els noms propis poden tenir els dos gèneres) per regalar als nens i a les nenes tot d’obsequis i obsèquies. Però es veu que hi ha haver una pandèmia o pandèmio que ho va trasbalsar tot i aquell any i aquella anya, quan els nens i les nenes van anar al bosc que hi ha al costat de la bosca no van trobar cap tió ni cap tiona perquè els follets i les folletes que els havien de fabricar, s’havien acollonit d’allò més amb el pandèmio i la pandèmia i havien tocar pirandó feia temps deixant la feina i el feino per fer. Els nens i les nenes estaven molt preocupats i preocupades, però l’alcaldessa (aquell any no hi havia alcalde) ho va resoldre en un tancar i obrir d’ulls i d’ulles: va manar que les taules i els taulos fessin de tions i tiones per una vegada o un vegad i que qui dia (només té una forma per als dos gèneres) passa, any i anya empeny. I que ja veurien com se’n sortien en el futur o la futura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada