dilluns, 14 de desembre de 2020

FAULA 4

 L’AGRÓ I EL GAT

Feia dies que el gat anava voltant per la riba de l’estany a l’encalç de ratolins i no parava de fixar-se en un ocell camallarg, una mica geperudet i amb el coll fet una essa, que s’estava estona i estona quiet i només de tant en tant clavava el bec a l’aigua per treure’n un peix que s’afanyava a engolir. Un dia va decidir escometre’l des de la riba estant.
–Té, és un bon sistema de pesca, aquest teu. Tant de bo jo pogués fer el mateix, amb el que m’agrada el peix! Però no em puc pas ficar a l’aigua, i m’haig de conformar amb algun ratolí de tant en tant.
–Oh, això té solució fàcil. El proper que pesqui te’l regalo, ves –li va contestar l’ocell.
–Doncs jo encara et proposo un altre tracte. Si me’n pesques uns quants, faré una sopa de peix i et convidaré a sopar. Què me’n dius?
Aviat van estar avinguts i al cap de poca estona el gat se n’anava cap a casa amb mitja dotzena de peixos enfilerats per les ganyes amb un jonc disposat a posar-se el vestit de cuiner i fer bullir l’olla.
Al vespre, a l’hora que havien quedat, l’agró va fer cap a casa del gat i va trobar la taula parada: dos esplèndids plats de sopa de peix fumejant esperaven els comensals damunt la taula. El gat, amb somriure sorneguer, el va convidar a passar.
El pobre agró, prou provava de pescar la sopa, però només amb la punta del bec aconseguia arreplegar-ne algunes gotetes de brou i algunes engrunes de peix.
–Que no t’agrada? –feia el gat–. Amb prou feines si l’has tastada.
L’agró s’excusava dient que no tenia gaire gana, mentre rumiava com li tornaria la jugada. Abans de marxar cap a casa, va proposar al gat:
–Això ho hem de repetir. Demà et convido a casa meva. També sé fer una sopa de peix d’allò més fina.
L’endemà al vespre, la taula de casa de l’agró estava parada amb dues ampolles de coll ample que permetien el pas d’un bec llarg com el de l’ocell per pouar bones glopades de sopa, mentre que el pobre gat es va haver de consolar llepant una mica per sobre la superfície del broc de l’ampolla.
-Que no tens gaire gana? –va demanar l’agró–. Amb prou feines si l’has tastada.
El gat va aprendre la lliçó. Des d’aquell dia van fer altres trobades, ara a casa de l’un, ara a casa de l’altre, però a taula sempre hi havia un plat fondo per al gat i una ampolla de broc ample per a l’agró. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada