CAP D'ANY

La lluna plena amb tota la seva ufana, anant a colgar-se rere la Creu de Gurb el darrer dia de l'any, em recorda que som ben poqueta cosa, amb prou feines partícules de pols còsmica d'un univers que mai arribarem a capir, i això en un any que un simple virus ens ho ha demostrat de manera fefaent. Quan aquesta nit aixequem la copa de cava per tancar l'any i enviar-lo a prendre pel sac i generem el missatge acostumat de bons desitjos de SALUT, ho farem amb la humilitat adquirida en la pandèmia i conscients com mai del significat de la paraula.
Ostres, quina pinta de "sermó de la muntanya" que agafa aquest escrit! Però no hauria d'estranyar-me que havent rebut educació als Maristes i a La Salle, i havent dedicat quatre dècades d'exercici del magisteri en una escola cristiana, tot i que força progre, (l'escola, eh!), aquest to un punt místic acabés traient el nas tan bon punt gratés una mica.
En fi, que el meu desig per al nou any seria SALUT I FEINA PER A TOTHOM, perquè al capdavall, comptat i debatut, tota la resta no són res més que pures pamplines.