EL LLOP I EL XAI
Hi havia un llop que, després de fer una bona trescada
travessant una serralada, es va aturar en un rierol de muntanya a beure aigua
per refrescar-se. Un xai que ja començava a pasturar herba fresca va sentir
també la necessitat de beure aigua i va acabar acostant-se al mateix rierol.
Poc coneixia que la bèstia que s’abeurava en el mateix indret era un llop,
perquè tot i que n’hi havia parlat ell mai no n’havia vist cap.
En veure’l amorrat a l’aigua, el xai va decidir tirar un
tros avall del curs del rierol per no molestar-lo. El llop el va veure i el va
començar a increpar:
-Què fas, maleducat, embrutant-me l’aigua? Que no veus que
estic bevent?
-L’aigua ve de tu cap a mi, no a l’inrevés –va excusar-se el
pobre xai-. Com vols que embruti l’aigua que tu et beus?
El llop senzillament buscava una excusa i, quan va veure que
aquesta no li funcionava, va contestar-li de molt males maneres:
-Doncs si no ets tu devia ser el teu pare que l’ha embrutada
aquest matí!
I tan bon punt va acabar de dir aquestes paraules, es va
abraonar damunt el xai, el va degollar i es va asseure tranquil·lament al
costat del rierol a fer l’àpat de migdia.
No us fieu mai dels poderosos. Encara que no tinguin
la raó, busquen la manera de fer veure que la tenen i sempre dureu les de
perdre. Penseu en alguns judicis vergonyants que s’han fet darrerament i em
donareu la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada