SINCERAMENT PREOCUPAT
Em tinc per una bona persona en la mesura raonable que se’n
pot ser, ateses les circumstàncies, i també em considero moderadament
equilibrat pel que fa al sistema emotiu, tot i que tinc una certa tendència a
la impulsivitat. Fent equilibris amb tot plegat, he anat circulant per la vida
fins que, amb l’arribada de la jubilació, la coincidència amb una conjuntura política
tan desmesuradament perversa, i aquesta merda de pandèmia que em comença a
corsecar, el meu equilibri psicològic comença a fer aigües.
Què en diríeu d’una persona que quan li arriba als ulls la imatge
d’un polític del PP, de C’s, del PSOE... (ja sé que en falta un, però no el
vull ni esmentar perquè em provoca vòmits instantanis) automàticament li genera
una al·lèrgia escandalosa? I d’algú que quan rep la imatge d’uns dels jutges
que tots sabem, dels fiscals que no anomenaré, d’un policia, d’un guàrdia
civil, d’un militar... se li ericen els pèls del clatell i li tremolen les
orelles? I d’algú que quan veu el rei o algú de la seva miserable i decadent família
no es pot estar d’escopir a terra?
I ja em direu si és normal que quan senti parlar per la tele
algú dels esmentats es dediqui a insultar-los amb jaculatòries cada vegada més
recargolades del tipus: “càgum la mare que va parir el fuster que encara no ha
acabat la creu on haurien de crucificar-te”. La imatge d’un individu insultant
un televisor que no en té cap culpa no és precisament la d’una persona
equilibrada.
Per això estic sincerament preocupat, perquè la cosa, en
lloc de millorar, empitjora cada dia que passa i les jaculatòries són més
llargues: “càgum la llet agra de la mare que va parir el fuster que encara no
ha acabat la creu on haurien de crucificar-te de cap per avall”.
Creieu com jo que m’hauria de deixar mirar per un psicòleg?
Creieu que és prou greu com perquè demani hora al psiquiatre? És que el meu
objectiu de fer una vida de jubilat tranquil·la, plena, creativa, activa...
comença a perillar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada