HAVER-SE EMPASSAT UN PAL D’ESCOMBRA
Tinc la sospita que aquesta mena de gent no té la sang
blava, tot i que els borbons la tenen força podrida per qüestions de
consanguinitat, però el que sí que tinc per ben segur és que en el seu ADN hi
figura el gen de l’altivesa. El rei que no volem, i que només amb el nom ja ens
recorda l’ensulsiada de l’11 de setembre de 1714, va pel món amb aires de
perdonavides, amb tota la impressió “d’haver-se empassat un pal d’escombra” que
l’obliga a fer moviments encarcarats, falsos, de comèdia de vodevil, una
realitat que coneix prou bé atesa l’esperpèntica família de qui ha heretat gens
i càrrec. M’agradaria saber com coi els funciona el cervell a aquesta mena de
personatges. No pot ser que qui es creu per damunt dels altres per la gràcia de
déu pensi com la resta de mortals. No pot ser que les seves connexions
neuronals segueixin el mateix patró, perquè amb tants segles d’evolució
divergent de la nostra segur que han mutat en algun aspecte. Però de fet “no le
arriendo las ganancias”, que dirien en castellà, perquè ara mateix és un simple
titella en mans dels poders fàctics d’aquest estat en fallida evident, dels
poders de veritat, vull dir, no dels que suposadament ens representen gràcies
al nostre vot, dels que mantindran els privilegis ancestrals mentre res no
canviï.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada