La casa natal del meu pare, sota Sant Jordi de Puigseslloses, en una versió una muca bucòlica i un punt naïf, feta a partir de fotos petites en blanc i negre i, sobretot, del meu record. La imatge més viva que en tinc és la de l'immens i centenari roure que hi havia ran de camí, al costat d'una petita bassa. D'aquell roure només en queda la soca i un metre de tronc: l'han fet servir com a base d'una cabana de fusta per a la mainada. Dels tres roures emblemàtics de la meva infantesa (el de Sant Francesc s'hi Moria, el de Can Sargantana i aquest de Can Panegre) no en queda cap d'empeus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada