divendres, 30 d’octubre del 2020

FRASES FETES EXEMPLARS, 32

 ESTIRAR MÉS EL BRAÇ QUE LA MÀNIGA

Aquesta setmana han presentat els pressupostos generals de l’estat i tot sembla indicar que “han estirat més el braç que la màniga” i, en conseqüència, no arribaran a finals de mes. Ja sé que la maleïda pandèmia obliga a despeses extraordinàries per ajudar els damnificats, no em queixo d’això, ja sé que s’incrementa la despesa en educació i sanitat (potser si ho haguessin fet abans ara no tindríem tantes mancances), però em sembla que haurien de fer servir les tisores per retallar unes quantes despeses. Incrementar en un 6% la partida destinada al miserable Borbó i la seva podrida família és un insult a tota la població. Segurament això és la xocolata del lloro, però comencem per donar exemple i, si ens hem d’estrènyer el cinturó, aquest personatge i tota la seva cohort han de ser els primers. Els 9.000 milions d’euros destinats a l’exèrcit em semblen una salvatjada. Encara que hagin intentat rentar-li la cara fent feines de suport durant el període més dur de la pandèmia, es tracta d’una institució tronada, refugi de franquistes i personal perillós, que jo destinaria a netejar tots els boscos del país després d’ajustar-los el sou a preu de treball no qualificat. Obligar la banca a tornar fins el darrer cèntim del que va costar el seu rescat seria una bona font d’ingressos per equilibrar els nombres. També podem parlar de l’eliminació de càrrecs de confiança i assessors, que són el refugi de gent que a l’empresa privada no els voldrien ni per escombrar les oficines. Reduir el nombre de Diputats; eliminar el Senat; reduir el nombre de personatges que viuen amb l’esquena dreta als diferents parlaments autonòmics; eliminar les Diputacions Provincials, que ja em direu què hi pinten en un estat autonòmic... També podem parlar de les pensions vitalícies de personatges diversos, la imatge dels quals de seguida ens ve a la memòria. En fi, que posats a retallar despesa els puc anar posant exemples, no acabaríem els recursos. I QUE NO EM TOQUIN LES PENSIONS! Sempre he estat més aviat calladet i submís, però si ho fan no responc dels meus actes. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada