CANTANT LES VERITATS ES PERDEN LES AMISTATS
Que tota la trepa de polítics de casa nostra amb responsabilitat de govern són d’una mediocritat exasperant, és una realitat punyent i costa una mica de pair, per allò que fot una mica l’amor propi perquè són els de casa. Doncs el pobre Oriol Mitjà, que és dels pocs que sempre va amb la veritat per davant i no es mossega la llengua, va gosar dir-ho de forma genèrica i en particular de la consellera de sanitat de qui va opinar que li falten preparació i humilitat. No va tenir present que “cantant les veritats es perden les amistats”, tot i que de vegades per tenir segons quines amistats és millor anar tirant tot solet. Li han plogut hòsties i desqualificacions a raig, no només dels militants i simpatitzants d’ERC que tanquen files al voltant dels seus, sinó fins i tot del sector periodístic, com és el cas de la Laura Rosel. Aquí s’han fet moltes coses malament, molt malament. I què voleu que us digui! Si el país que sembla que hem de construir a manera de república no ha d’admetre cap mena de crítica cap als nous capitostos, ja no dic d’autocrítica que resultaria essencial, hauríem de tornar a parlar de com replantegem els fonaments. Altrament ens podem trobar que un cop fet l’edifici resulta que trontolla per tot arreu i ens acabaran fent creure que els inevitables puntals són elements de disseny d’allò més originals. Ja tenim una edat per acceptar els contes de fades com a realitat incontestable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada