FER COMBREGAR AMB RODES DE MOLÍ
Monsenyor Omella,
Segons recordo del temps en què havia après el catecisme per
obra i gràcia dels Germans de les Escoles Cristianes, una de les obres de
misericòrdia era visitar i redimir els presos. En cap cas no s’especificava que
s’havia de fer amb els de la pròpia diòcesi, em sembla. Ja em perdonarà, però
fa tant de temps d’això que podria ser que la meva memòria, ja en franca
davallada, em jugués una mala passada.
Essent així, com és que vostè acota i restringeix la seva
misericòrdia? O és que “ens vol fer combregar amb rodes de molí”? Podria ser
que la seva condició de president de la Conferència Episcopal Espanyola li
impedeixi exercir aquesta obra de misericòrdia amb els presos polítics catalans?
Què en dirien els seus col·legues de la Conferència, si el veiessin entrar a
Lledoners? Li muntarien un escàndol de pebrots!
Una persona d’església hauria d’anar sempre amb la veritat per davant, fins i tot en el cas que sigui un successor de monsenyor Rouco Varela, de qui Lluís Llach va dir que si la cara era el mirall on es reflectia l’ànima, la seva devia ser negra com el sutge. Procuri no seguir els seus passos, que el tinc per una persona raonable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada