ESCAMPAR LA BOIRA
Ja sé que els pixapins deuen tenir necessitat de fugir
d’una ciutat que ofega, i més en temps de pandèmies i altres desastres; si jo
em trobés en la seva situació, que fora cosa estranya perquè la capital amb
prou feines si la trepitjo per mal de morir, també tindria ganes d’anar a “escampar
la boira”. I això és el que han fet aquest llarg cap de setmana passat.
Llàstima que el seu deler de respirar aire pur, d’aquell que permet que creixin
líquens a les branques dels arbres, els hagi portat a amuntegar-se com ovelles
que remuguen a l’ombra després de pasturar. Les carreteres del Montseny
col·lapsades, Coll de Bracons atapeït, cues quilomètriques per entrar a Rupit...
(per posar tres exemples). I tot això no seria res, o poc importaria, si no
portés afegit que la seva dèria per anar a caçar bolets ha fet patir el bosc de
manera notable i l’ha sembrat de residus contaminants, conseqüència de la
transferència de vida urbana a l’entorn natural. Una pena, una autèntica plaga
que no hi ha manera d'eliminar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada