NO ARRIBAR-LI NI A LA SOLA DE LES SABATES
Dir que l’actual generació de polítics que pretenen governar-nos són en general més aviat mediocres, amb alguna excepció, és inventar la sopa d’all. Només fa falta donar una repassada als mitjans de comunicació per acabar fent-se creus de qui remena les cireres en el panorama polític. Per tant, podríem posar molt exemples de la frase que avui ens ocupa, però deixeu que triï en Miquel Iceta perquè hi ha alguna cosa en aquest personatge que ha provocat que sempre me’l mirés de mal ull. No parlo dels quaranta anys que porta vivint del “cuento” sense que se li conegui cap formació acadèmica, que això deu tenir el seu mèrit dins un partit polític. Parlo del seu discurs, del seu tarannà, de les seves ironies, de les seves sentències grandiloqüents, de les desqualificacions de l’adversari... Convindreu amb mi que “no arriba a la sola de les sabates” d’en Raimon Obiols, per posar un exemple d’un socialista catalanista que va saber mantenir el partit com un matalàs protector contra l’amenaça de resurrecció del lerrouxisme al nostre país. Com ara, si fa no fa, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada