ANAR-SE’N EN ORRIS
Hi ha una frase d’en Josep Pla, quan anava de convidat i
mentalment devia calcular el cost del tiberi que li oferien, que fa dies que em
vaig repetint: “I tot això, qui ho paga?” Me l’imagino amb el somriure sota el
nas i la seva habitual sornegueria.
Es neguen a enretirar pensions vitalícies vergonyoses, a
reduir càrrecs polítics i assessors, a estrènyer el cinturó en despesa militar,
a obligar els fills de puta corruptes a tornar fins el darrer cèntim estafat, a
congelar o retallar el sou dels privilegiats funcionaris, a caçar tots els
defraudadors d’Hisenda... Com s’ho faran per pagar la ingent despesa
extraordinària que s’ha generat amb el Covid-19 i la que seguirà creant? Fa
massa temps que porten el carro pel pedregar i això no pot durar gaire.
Aquest pseudo-estat suposadament democràtic que té més de república bananera que d’ex-potència imperial amb colònies (ja només els en queda una i estem més aviat per tocar pirandó) “se’n va en orris” de forma irremeiable, i això no ho salva ni el pedaç econòmic promès per la Unió Europea, ni el regal de 16.000 milions que els fem cada any perquè els surti de franc venir a apallissar-nos mentre votem en referèndum. Avui només ens hem centrat en el tema econòmic, deixem per més endavant una reflexió seriosa sobre l’exercici del poder, perquè això dona per a una novel·la més extensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada