REFLEXIONS DE JUBILAT, 91

COMPORTAMENTS DE “TIFOSSI”

El que ha passat amb la dreta i la ultradreta després de les eleccions municipals i autonòmiques només té una explicació: han aplicat criteris de vencedor que corresponen més aviat a qui celebra una lliga a la Cibeles que no pas la necessària prudència que hauria de guiar els passos dels qui pretenen governar des de la credibilitat que es guanya amb la confiança.
Posar al davant de tres parlaments autonòmics tres personatges extrets de la caverna del franquisme autàrquic és un despropòsit. Permetre que un extorero sigui vicepresident i conseller de cultura seria un acudit de mal gust si no fos perquè es tracta d’un acte de revenja. Prohibir les classes en català (valencià) a les zones del país on la llengua catalana no es considera pròpia també és un acte de revenja. Prohibir publicacions catalanes a les biblioteques és d’una insensatesa inaudita. Humiliar una companya de partit a Extremadura, fent-li empassar el gripau d’haver d’acceptar els troglodites contraris a tot el que pugui fer olor de llibertat, és de ser pocavergonya i supremacista.
I tot això segur que els ha passat factura a les urnes, perquè alguns dels qui els havien votat, en veure el desastre que s’apropava han posat el fre de mà, s’ho han repensat i han reculat fins a la darrera cruïlla per agafar un altre camí.
I ara tenim els de sempre, els que tenen molt mal perdre, emprenyats amb el món mundial i buscant culpables del seu fracàs. I a mi em fan por, molta por perquè tenen aliats molt poderosos a les cúpules de poder reals de l’estat (jutges, banquers, grans empreses, exèrcit, alts funcionaris...) i segur que a algun capcalent se li acudirà que es poden fer disbarats acusant de frau, il·legitimitat, traïció, etc. En Trump els va ensenyar el camí.