SOMNIS EN CASTELLÀ
No és conya, ni tampoc cap recurs literari que em tregui de la màniga perquè em vingui bé en la reflexió d’avui. Us asseguro que somnio en llengua castellana. I com ho sé? Doncs perquè en aquells somnis que es tenen cap a la matinada, quan em desperto cada dos per tres, m’adono que són en castellà, tant el que dic jo com el que diuen els altres personatges que hi apareixen.La pregunta pertinent seria: “Com és que pensant, parlant i escrivint totes les hores i tots els dies en català, resulta que el meu cervell em fa la punyeta i es rebel·la contra les meves més íntimes conviccions?”
A veure si serà una mena d’oracle o premonició d’alguna realitat futura que ara mateix no encerto a endevinar! Perquè resulta que tot allò que m’arriba darrerament no té gaire bona pinta i apunta cap a la direcció dels meus somnis.
Amoïnat, estic molt amoïnat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada