POLITICA FICCIÓ
El senyor Pedro Sánchez accepta totes les condicions que li imposen els partits minoritaris i surt elegit president pels propers quatre anys.A l’hora de formar govern, nomena un ministre d’ERC per a la cartera de transports, comunicacions i agenda urbana (i soluciona el problema de RENFE i el corredor mediterrani); un ministre de JUNTS per a la cartera d’economia (i posa ordre als comptes estatals desinflant partides innecessàries); un ministre del PNB per a la cartera d’indústria (i aconsegueix que el sistema industrial basc s’exporti a tot l’estat); un ministre de BILDU per a interior (i aboleix la Guàrdia Civil, per exemple)... No considerem els ministres de Sumar que se suposa que n’hi haurà tres o quatre, però ja els està bé disposar de carteres socials, d’igualtat, de feminisme, fins i tot de cultura o treball.
En cosa de mig any s’organitza un referèndum d’autodeterminació que tot i els esforços dels partits independentistes dona resultats negatius perquè la gent n’està fins als pebrots de tots ells, i arriben a la conclusió que si de debò governéssim nosaltres hi hauria ball de bastons cada setmana.
Com a contraprestació i premi, el govern central millora el finançament econòmic i la balança fiscal s’equilibra de forma raonable.
No tornem a parlar de la independència fins d’aquí a vint-i-cinc anys, una cosa que a mi ja no em preocupa gens perquè segur que estaré criant malves.
Veieu que bonica pot arribar a ser la ficció?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada