REFLEXIONS DE JUBILAT, 84

LA CONDICIÓ DE JUBILAT

Que el Círculo de Empresarios, una entitat tan nostrada que ni tan sols deu acceptar empresaris que vulguin parlar en català, es despengi proposant que l’edat de jubilació s’hauria d’establir entre els 68 i els 72 anys sembla una mena d’acudit d’aquells que fan poca gràcia.
Es veu que estan preocupats per la viabilitat del sistema de pensions de l’estat i, com més es retardi el pas dels treballadors a cobrar d’un sistema públic de pensions al qual han contribuït durant tota la seva vida laboral, més probabilitats que la cosa no acabi com el rosari de l’aurora.
Posats a fer, també podrien limitar l’edat de cobertura de la pensió fins cap allà als 85, perquè les xacres diverses que anem col·leccionant els jubilats deu fer perillar també la seguretat social per l’enorme quantitat de malalties cròniques que deu haver de tractar. O sigui que a partir dels 85, si no l’has dinyada d’una manera o altra s’hauria d’aconseguir que desapareguessis.
Ah!, però no us penséssiu que aquesta gentussa està preocupada de debò per aquests serveis públics, perquè resulta que voldrien abaixar els impostos, reduir les aportacions empresarials a la seguretat social, fer desaparèixer els impostos especials als bancs i a les elèctriques, eliminar l’impost sobre el patrimoni, etc... Al diable sempre se li veu la cua per sota la capa!
Pel que fa a l’edat de jubilació, algun dia se n’haurà de parlar seriosament, perquè no ha de dependre només de l’edat física, sinó de l’estat anímic i psicològic de la persona (un aspecte molt subjectiu i difícil de determinar, però fonamental), de la voluntat de continuar treballant malgrat l’edat, i també de l’experiència que la gent gran pot seguir aportant a segons quines professions i oficis.