REFLEXIONS DE JUBILAT, 80

ARBRES CAIGUTS

Ahir a la tarda vam encaminar els nostres passos de jubilats que volen seguir actius cap al camí que transcorre pel costat del Gurri amb direcció Sud. És curiosa la tossuderia d’aquest riu, que és l’únic que corre en direcció nord quan tots ho fan a l’inrevés.
Vam poder comprovar els estralls que el suposat esclafit de dijous a la nit va ocasionar en una bona colla d’arbres de mida considerable.
Veure un arbre el tronc del qual amb prou feines podries abastar amb els dos braços arrencat de soca-rel i caigut damunt la llera del riu té alguna cosa d’apocalíptic i et recorda la força imparable de la natura desfermada.
Capaços com ens creiem de fer qualsevol cosa perquè amb la nostra intel·ligència hem creat ginys que ens fan sentir poderosos, la simple imatge dels estralls d’un temporal ens recorda fins a quin punt som vulnerables. D’alguna manera, ens aporta un punt d’humilitat que no hauríem de perdre mai.