REFLEXIONS DE JUBILAT, 79

ELS ALDARULLS A FRANÇA

Més enllà de valorar la legitimitat de la revolta juvenil a les “banlieues” franceses, que es pot entendre per l’escàs i negre futur del qual en són plenament conscients, els pillatges a comerços per obtenir (per dret de conquesta, potser) productes que mai no estaran a l’abast de la seva butxaca penso que en desvirtua l’objectiu i en fa criticables les formes.
És curiós que a França cada dos per tres tinguin un merder de mil parells de pebrots amb cotxes cremats, mobiliari urbà destrossat, detinguts, ferits... I el país no s’ensorra, simplement es limiten a reparar els danys i suposo que preparar-se per a una altra tongada de protestes, siguin els armilles grogues, els sindicats, els estudiants, els pagesos o el jovent de les barriades més deixades de la mà de Déu, que aprofiten qualsevol espurna per fer esclatar la seva guerra particular.
Recordeu els aldarulls de casa nostra després de la sentència de l’1 O? Semblava que s’havia d’acabar el món i tots ens pensàvem que repetiríem els fets de la Setmana Tràgica de començaments del segle passat.
Mirat objectivament i des de la perspectiva, quan veig les imatges dels aldarulls francesos que fa gairebé una setmana que duren, penso que allò d’Urquinaona va ser un simple foc d’encenalls, que som molt poc professionals a l’hora d’atiar revoltes per reclamar drets.