TORNA LA CENSURA
Es veia a venir, i no han trigat gens a actuar amb el desvergonyiment que els caracteritza i emparant-se en la llibertat que de fet detesten. Recitals cancel·lats, espectacles i obres de teatre prohibides, i d’aquí a poc l’edició de llibres haurà de dur el “nihil obstat”.Què se’n podia esperar d’algú que col·loca de conseller de cultura un torero? Oi que queda clar el seu concepte de cultura? Doncs ja som al cap del carrer.
De debò que si no ens proposem fer-ne una de grossa entre tots plegats, aquesta gentussa cada dia estarà més animada i desfermada, i veurem passos enrere que mai no ens havíem imaginat. Allò de “tot està per fer i tot és possible”, que de fet només hem arribat a assolir-ne una mínima part, es convertirà en “no hi ha res a fer”.
Tants anys considerant que ja estava superada l’etapa de la censura i que podíem tenir accés a qualsevol contingut, i ara ens adonem que hi ha qui pretén decidir què podem veure i què no.
Estic començant a esmolar el llapis per tornar a usar metàfores i al·legories com les que ens van permetre escampar missatges esquivant la censura. Tornem-hi amb “l’estaca”, “la gallineta”, “verda!”, “rondalla per a infants innocents”, “aquesta remor”, i tantes d’altres que van conformar la banda sonora de la nostra adolescència i joventut.
Recordeu quan anàvem repetint "Verda!" i tothom deia "Merda!"?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada