dimecres, 5 de juliol del 2023

REFLEXIONS DE JUBILAT, 81

ANC

Un dels invents que va crear el moviment social de base i que va aconseguir ajuntar moltes voluntats en el camí cap a la independència del nostre país va ser l’Assemblea Nacional Catalana. Com que no era cap partit polític que ja vingués tacat per fets passats, molts dels catalans sense carnet de partit vam participar de la seva creació i vam veure amb bons ulls les seves iniciatives i el seu discurs.
A partir de la primera clatellada, la que va propiciar la intervenció de l’estat i repressions de tota mena, aquesta entitat va començar a fer aigües, segurament quan la seva existència resultava molt més imprescindible que mai. Des de llavors no han pogut aturar la davallada de credibilitat.
Les dues darreres decisions preses a instàncies de la seva presidenta Dolors Feliu, que sembla que va sobrada de personalisme i ja va aconseguir que la meitat de membres del secretariat nacional dimitissin, acabaran per desil·lusionar els pocs que encara creuen en una entitat condemnada a la insignificança.
La creació d’una llista cívica per presentar-se a les eleccions generals va aconseguir un nou cisma dins l’organització. La proposta d’abstenció o de vot nul en les properes eleccions la va tombar l’assemblea general.
I què els queda després de tot això? Tancar la paradeta?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada