REFLEXIONS DE JUBILAT, 88

MISERABLES!

El novembre de 2016 vaig anar a València a recollir el “Premi Micalet de Teatre” a la seu de la Societat Coral el Micalet, amb la il·lusió de qui pren part en un acte de reivindicació de la unitat de la llengua catalana.
D’aquell acte, entranyable i valent, me’n vaig endur una imatge que conservaré sempre com a extraordinàriament emotiva: Vicent Torrent, ànima d’Al Tall, cantant envoltat de xiquets de la coral infantil de l’entitat l’extraordinària cançó “Tio Canya” que resumeix la lluita del País Valencià per mantenir viu l’ús de la variant de la nostra llengua.
Durant la recepció que es va fer a peu dret al final de l’acte, on vaig poder saludar i parlar amb persones com Joan Ribó, alcalde de València, i Enric Morera, president de les Corts Valencianes, vam estar parlant molta estona amb Vicent Torrent i la seva esposa. Vam descobrir dues persones entranyables i compromeses en la lluita per refer culturalment una societat valenciana vandalitzada per dues dècades de governs del PP.
Ni Joan Ribó és ja alcalde de la capital, ni Enric Morera president de les Corts, perquè el retorn al poder del PP, aquesta vegada reforçat per troglodites de VOX, ha anorreat la feina i les il·lusions posades en la tasca de què parlàvem.
Però si avui us parlo d’això és perquè l’Ajuntament de Torrent, governat per PP i VOX acaba de retirar el nom de Vicent Torrent, de l’Auditori Municipal. No poden suportar veure-hi el nom d'una de les persones més estimades i valorades per la seva tasca al davant del grup “Al Tall” que va fundar el 1975.
“Tio Canya”, la seva cançó més emblemàtica, té avui més vigència que mai.