ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 123

“MURRI”

El fem servir sobretot en el sentit de picardiós, sagaç i hàbil per aconseguir el que vol, tot i que també pot tenir el significat de taciturn, esquerp, sorrut i malcarat.
La paraula ve de l’expressió onomatopeica “murru” que es referia al “morro” (pronuncieu “murru” i veureu el que feu amb els llavis).
“En Miquel és prou murri per sortir-se sempre amb la seva, i encara et farà pensar que ho has decidit tu.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 122

“ENREVEIXINAR-SE”

Aquest verb s’aplica al fet que una cosa flexible o laxa es torni rígida. En cert sentit figurat també pot indicar que algú que estava pioc s’eixoriveix. Encara hi ha un altre sentit figurat per dir que algú s’emprenya.
És un mot derivat de “reveixí” que es refereix a una mata o floc de cabells que creixen en direcció contrària a la normal. La mateixa paraula també es refereix al típic repeló que apareix al costat de les ungles de les mans.
“En sortir de la piscina, tenia els mugrons d’allò més enreveixinats, i en veure que la miràvem va córrer a tapar-se els pits amb les mans.”
“Quan va sentir que parlaven malament del seu germà es va enreveixinar com una mala cosa.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 121

“MARRINXA”

El mot es fa servir en l’expressió “fer marrinxa” que significa beure excessivament.
El registre col·loquial de la nostra llengua està ple d’expressions sinònimes, totes elles amb intenció eufemística de dissimulació de la realitat: anar gat, agafar puces, agafar un pet, agafar una bufa, portar una mantellina, agafar una merda, agafar una mona, agafar una paperina, agafar una pinya, agafar una pítima, agafar una trompa, agafar una turca...
Tot i que he furgat en tots els racons possibles, no he aconseguit trobar l’origen d’aquest mot que es troba molt més estès del que podríem pensar. Per tant, us parlaré de la darrera expressió, que té el seu origen en les grans embriagueses que agafaven els turcs: malgrat que l’Alcorà prohibeix l’alcohol, es veu que mesclaven el consum d’aiguardent i d’opi amb resultats absolutament espectaculars.

“Cada dia, en plegar de treballar, passava per la taverna i feia la marrinxa fins a l’hora de sopar. Arribava a casa més torrat que un cep.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 120

“ANAR DE 21 BOTÓ”

Significa anar molt mudat.
Amades explica que l’origen d’aquesta expressió l’hem d’anar a cercar en els vestits de gala dels serenos, que tenien tres rengleres de botons de 7 cadascuna, és a dir, 21 en total (jo només he trobat una imatge amb dues rengleres). A més, tindria un to irònic, perquè la ciutadania pensava que l’uniforme era desproporcionat respecte del càrrec i ho deien fent-ne certa mofa.
“Els diumenges tocava posar-se de vint-i-un botó per anar a missa. Era l’únic dia de la setmana que ens mudàvem.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 119

“PAIAT”

Diem que es munta un “paiat” quan hi ha rebombori, trifulga a crits. És un mot exclusiu de la Plana de Vic, on pronunciem la “ll” com a “i” (ioditzem).
Per tant, cal suposar que la paraula deu ser “pallat”, del verb pallar derivat de palla. El seu significat és tapar amb palla i també donar palla al bestiar.
Ara bé, com és que hem arribat a donar-li aquest significat figurat tan diferent? Quina analogia (semblança) tenen els dos significats és un complet misteri. Si algú troba el desllorigador, li agrairé que m’ho faci saber.
“Quan vaig entrar a classe hi havia un paiat de mil dimonis: criatures empaitant-se, alguns d’enfilats a les taules, tots cridant i celebrant que el mestre estava malalt. En vaig tenir prou amb un cop de porta una mica sorollós perquè tothom corregués a seure al seu lloc.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 118

"GARRATIBAT"

En sentit propi significa quedar amb les cames rígides, immòbil, però és més freqüent el seu sentit figurat: estupefacte, esbalaït.
És un mot compost de “garra”, del cèltic “garra” (pota) i “tibar”, una simplificació d’estibar que en principi volia dir omplir, embotir.
“En sentir aquella notícia vaig quedar garratibat. No m’ho podia creure!”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 117

“MALA GANYA”

Sempre dins l’expressió “tenir mala ganya”, que a Osona la fem servir bàsicament per dir que no té bon aspecte, que no és agradable de mirar.
El mot "ganya" ve de l'occità "gaunha" per combinació amb el prerromà "galta" i el castellà "galla" que més endavant va evolucionar cap a "agalla", tot amb el mateix significat que el nostre.   
L’expressió s’ha d’entendre en sentit figurat i fa referència a les ganyes dels peixos, que és on cal mirar per comprovar si són frescos. Com més vermelles les ganyes, més garantia que fa poc que són fora de l’aigua.
“El gènere que tenien exposat tenia tanta mala ganya que hem preferit anar en una altra botiga.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 116

“TANOCA”

Quan apliquem aquest mot a una persona és per indicar que es tracta d’un babau, d’un curt d’enteniment.
Segurament ve de l’occità “tanocco –oque” nom amb què es designava un tros de fusta. Però també pot venir del cèltic “tannos” amb què es coneixia el roure. En tot cas sempre parlem de fusta per allò de ser dur de cap, obtús, toix...
“Era tan tanoca que tothom el feia beure a galet i s’empassava totes les guatlles que li fotien.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 115

“ENSOPIT”

És un sinònim d’endormiscat, tot i que també es pot referir a un acte o un lloc amb poca animació o diversió.
És el participi del verb ensopir, i ve del llatí “sōpīre” que tenia el mateix significat. Hi ha altres mots de la mateixa família que mantenen el mateix significat: sopor, soporífic, sòpit...
“Tot sol tantes hores, em vaig ensopint, ensopint, i al final no tinc ganes de fer res.”
“Quan vam arribar i vam veure aquell ambient tan ensopit, vam preferir anar en una altra festa.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 114

“MALAGUANYAT”

Es fa servir sobretot per lamentar que una cosa no s’hagi aprofitat o que s’hagi perdut abans d’hora.
És un mot compost de l’adverbi antic “mala” i del verb “guanyar” (guanyar malament, en sentit estricte). Sembla que guanyar ve del germànic “waidanjan” que significava treballar la terra amb el conreu, obtenir aliments. Pel que fa a “mala”, s’hi ha aplicat amb el mateix sentit que en l’expressió “en mala hora”.
“Malaguanyat el temps que hem dedicat a preparar-li la festa d’aniversari. No ens n’ha sentit cap grat!”.

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 113

“PRIMMIRAT”

És sinònim de meticulós, es fa servir amb el sentit d’exigent en l’acompliment de normes i l’execució de tasques.
És una paraula composta del verb mirar i l’adjectiu prim que s’aplica en sentit figurat en l’expressió “mirar prim”, però sobretot en la versió negativa “no mirar prim”.
“La senyoreta és molt primmirada i et farà repetir aquest text. No veus que el tens ple d’errors i taques de tinta?”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 112

“ESBARRIAR”

Vol dir treure alguna cosa del lloc on habitualment es guarda i deixar-la en bandes on és difícil de retrobar-la, també es fa servir amb el sentit d’escampar coses aplegades, ordenades. En sentit figurat la usem per referir-nos a algú que no hi toca del tot.
És molt probable que vingui de l’àrab “barrî” que significa afores, forà, allunyat. Segur que hi va tenir alguna influència un mot semblant com “esgarriar”.
“He deixat la finestra oberta i la ventada m’ha esbarriat tots els papers que tenia damunt la taula.”
“Quina llàstima! Ha acabat amb el cap ben esbarriat. No toca ni quarts ni hores.”