LA DOBLE NEGACIÓ
Tingueu present que l’observació d’avui és d’un perepunyetes i no cal que en feu cas, perquè només s’aplica en els registres més formals de la llengua, però com que és una característica del nostre idioma i soc una mica maniàtic pel que fa al seu ús us l’explico abans que s'acabi perdent del tot.
Seria convenient que en frases negatives, després dels mots “cap, enlloc, mai, ningú, res, tampoc” hi afegim la negació “no”, en allò que anomenem la “doble negació” que reforça el seu sentit.
Mai no trobaràs el teu príncep blau.
En cap botiga no hi ha el que busco.
Enlloc no ens van voler atendre.
Ningú no en sap res, d’això que em demanes.
Res no em farà canviar d’opinió.
Tampoc no va venir la setmana passada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada