TAN/TANT
Com que en llenguatge oral sonen igual, és freqüent que a l’hora d’escriure posem indistintament qualsevol d’aquests mots. Ho facilita el fet que per al corrector del processador de textos són tots dos correctes. Em fa una mica de ràbia donar-vos aquesta solució, perquè suposarà fer servir la llengua castellana, però d’alguna cosa ens ha de servir la llengua imposada.
Si en castellà faríem servir “TAN”, en català també:
Era tan alto que tenia que agacharse para cruzar la puerta. Era tan alt que s’havia d’ajupir per passar la porta.
En canvi, si en castellà fem servir “TANTO”, en català escriurem “TANT”:
Corría tanto que no había quien lo detuviera. Corria tant que no hi havia qui el deturés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada