dissabte, 12 de març del 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 34

“EN DOINA”

Quan en algun lloc hi regna el desordre diem que tot ha anat en doina, sobretot quan hi ha escampadissa. És un terme que ha anat caient en desús i que sap greu perquè és molt nostre.
“Si deixes que la mainada faci el que vulgui, tot acabarà anant en doina.”
El mot segurament ve de l’àrab “ad-dunia” que es refereix al món, però en el sentit d’abundor, d’haver-n’hi per tot arreu.

divendres, 11 de març del 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 33

“DE GAIRELL”

Vol dir obliquament, de costat. En altres zones dels Països Catalans també diuen “de gairó” i “de gaidó”. Aquí ho hem anat substituint per l'expressió "de tort". 
“Van entrar a la taverna pels volts de les nou i, quan en van sortir, que devia ser pels volts de les onze, anaven tots de gairell.”
Sembla que el mot és el resultat de la combinació de diferents expressions sinònimes “garrell”, “gairó”, “caire” i la més antiga (“gaidó”) que ve de l’àrab valencià “gaidûn” que era el nom que tenia la part basculant llarga d’una palanca (alçaprem).

dijous, 10 de març del 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 32

“TOMBALLÓ”

Només el fem servir en l’expressió “a tomballons” (a Osona “tombaions”), que significa rodar per terra després d’una caiguda.
“Es va entrebancar i va baixar les escales a tomballons.”
És un derivat de tomballar (‘anar fent tombs‘) amb el sufix –ó. Sembla que té un origen expressiu i onomatopeic (imitatiu d’un so) com “tumb” que representaria el soroll d’un cos que cau a terra.

dimecres, 9 de març del 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 31

“A GARRÓ”

És una expressió que fem servir per expressar que les mitges, els mitjons o les calces estan caigudes a la part inferior de la cama. No serviria, i em sap greu perquè potser l’hagués recuperada, per explicar com els joves portaven els pantalons fa uns anys, amb la trinxa per sota dels malucs i els calçotets a la vista.
El garró és la part del turmell dels animals, en el cas del porc la part que queda per sota del genoll, per tant és un sentit figurat quan l’apliquem a les persones.
“Portes els mitjons a garró, fes el favor d’estirar-los cap amunt. A veure si t’hauràs de posar uns elàstics!“

dimarts, 8 de març del 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 30

“EMBOSTA”

És el que cap en el recipient que formen les dues mans juntes. Fa uns anys es va voler recuperar aquest terme posant-lo de nom a un plat suposadament de la comarca, però lamentablement van optar per agafar el terme “almosta” que és d’ús més general a tot el territori.
El seu origen és celta i es troba en la paraula “ambibosta” formada per “bosta” que era la conca de la mà i “ambi” que volia dir dues.
“Va posar una embosta de blat a cada menjadora dels conills.”

dilluns, 7 de març del 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 29

“SURRA”

Es refereix al cop donat amb la mà a les galtes del cul. Podria semblar que és un castellanisme, però aquesta paraula és perfectament correcta en català, tot i que sembla evident que la vam adoptar de la llengua castellana. De totes maneres, el seu origen segurament és basc.
“Si et torno a veure enfilat al cirerer, et clavaré una surra que te’n recordaràs uns quants dies.”

diumenge, 6 de març del 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 28

“CLEPSA”

Sembla que aquest mot neix de la combinació de closca, capça (capdamunt d’un cos) i clapa.
Fixeu-vos que el solem fem servir per parlar de la part alta del cap quan els cabells comencen a clarejar, és a dir que tenen clapes sense cabell. Resulta que l’hem anat substituint en el nivell col·loquial per la paraula closca, i estaria bé recuperar-lo, fins i tot en el sentit figurat de tenir poca intel·ligència: "ser dur de clepsa", el que en castellà en diuen "ser duro de mollera".

“Mira que ets dur de clepsa! Amb aquesta ja van cinc vegades que t'ho explico. No pot ser que no ho entenguis!”.

divendres, 4 de març del 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 27

“CABÒRIES”

La paraula cabòria neix al segle XIX de la fusió de “cap” i “boira”. Fa referència a preocupació, raonament, reflexió, d’una manera especial quan apareixen sense fonaments gaire clars. El sentit de tenir el cap “emboirat” es relaciona de ple amb els seus orígens.
“Tenia el cap ple de cabòries i no hi havia manera de fer-lo adonar que la solució era ben senzilla.”

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 26

“DÈRIA”

Consisteix en una idea fixa que et mou a fer alguna cosa sense pensar en res més. Llàstima que s’ha anat substituint per la paraula mania. Podríem haver-ho canviat per “ceba” que també es fa servir en aquest sentit, potser encara més intens.
Es veu que té un origen incert, i podria haver-se format a partir de la paraula “idea”, que aquí coneixíem com “ideia”, a la qual es devia afegir alguna part d’un altre mot.
“Des de petit que tenia la dèria d’anar a viure a pagès i, ves per on, al final se n’ha sortit.”

dimecres, 2 de març del 2022

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 25

“GAMBADA”

D’una camallada llarga en diem una gambada i ho solem fem servir amb un cert sentit hiperbòlic, d’exageració.
“Amb quatre gambades vam haver travessat el poble.”
Derivat de la paraula “gamba” referida a la cama. Podria venir de l’italià, però segur que té un origen llatí perquè és una paraula que trobem en molts idiomes: gamba (cors), jambe (francès), jamba (castellà), gamb/jamb (anglès), gambe (normand), chamba (occità), camba (sard), gamma (sicilià)...

FEIA MASSA DIES QUE EM MOSSEGAVA LA LLENGUA

Segur que algú em dirà que mirar-se les coses des de la distància que t’aporta objectivitat és una mica de traïció a les argumentacions que s’haurien de fer amb coneixement de causa des de la proximitat. En tot cas, la meva carrera docent al llarg de quatre dècades em sembla que deu donar prou de si per considerar-me amb un cert dret a donar la meva opinió.
Sempre m’he considerat un privilegiat, tot i que la meva condició de mestre de l’escola subvencionada i més endavant concertada em situava força per sota de les condicions que tenien els mestres de l’escola pública que, aquests sí, s’haurien de considerar uns autèntics superprivilegiats amb menys hores lectives i feina garantida de per vida (de no ser que assassinis algun alumne).
M’he considerat un privilegiat per diverses raons:
-He pogut dedicar-me sempre a una tasca apassionant, viscuda com un servei a la comunitat i, en sentit ampli, al meu país.
-He tingut més vacances que cap altre treballador de qualsevol altre sector.
-He tingut una jornada laboral de presència curta que m’ha permès, tot i les hores que hi he dedicat a casa, disposar de molt de temps per a la meva segona vocació: escriure.
-En l’exercici de la meva professió he pogut realitzar tots els papers de l’auca.
Mai no m’he amagat de reconèixer aquests privilegis, ni tan sols quan la saviesa popular llançava alguns dards contra la meva professió, que sempre he considerat la més important de qualsevol societat.
Segurament un dels retrets més insistents que les famílies han fet al nostre model escolar és l’excés de vacances dels nois i noies durant l’estiu, un extrem amb el qual sempre els he donat la raó. El comentari de tots els mestres quan els nois i noies tornaven a mitjan setembre a l’escola era sempre el mateix: “Ho han oblidat tot!” Em sembla un argument prou ferm com per valorar positivament la iniciativa del Departament d’Educació d’avançar l’inici del curs, de la mateixa manera que considero un despropòsit la contraprestació de fer jornada intensiva (ja té pebrots aquesta consideració) durant tot el mes de setembre.
La resposta dels sindicats de l’escola pública ha estat per aplaudir. De debò que tindreu els sants ovaris de fer cinc dies de vaga amb tot el que els ha caigut a les famílies durant aquests dos cursos?
No podreu preparar el curs? A veure, la vostra jornada laboral és de 37,5 hores, de les quals només deveu tenir-ne 20 de lectives i 5 més de permanència al centre. La resta són hores de treball a casa (que m’agradaria veure qui les compleix!). El mes de juliol és laborable i destinat a formació personal. Em voleu dir quants de vosaltres hi heu dedicat alguna hora més enllà de la primera setmana, a aquest compromís? Doncs, apa, durant el mes de juliol (en jornada de matins, perquè altrament us podríeu estressar), dediqueu temps a la programació del curs vinent i veureu com el dia 1 de setembre està tot a punt.
I feu el favor de retirar la convocatòria de vaga, que l’única cosa a què contribuirà serà a afegir un nou element de desprestigi d’una professió que, si tothom qui l’exerceix ho fes des de la vocació i la consciència d’un servei públic a la societat, fa molt de temps que tothom la tindria en una consideració molt més alta, tal i com es mereix qui té la responsabilitat de formar i preparar els ciutadans del futur, que són els que hauran de millorar i transformar un món que a mi cada dia que passa em fa més pena.

ARQUEOLOGIA FILOLÒGICA, 24

“MENESTER”

Una altra paraula que ha caigut en l’oblit i que trobo molt bonica per expressar que alguna cosa ens és d’utilitat:
“No t’enduguis aquestes eines que encara em fan menester”
També el fem servir per expressar que necessitem alguna cosa:
“Hauré de menester molts llibres per fer aquest treball.”
La paraula deriva del llatí “ministerium” que servia per indicar servei, funció, professió; derivada de “minister” que significava servidor. Com s’ha desvirtuat, si ens referim a un “ministre” actual!