QUATRE MOTS PER AL COMIAT DEL MEU CUNYAT, EN PERE DEL CASTELL

Estimat Pere,
La persona a qui pertocaria de dir-te quatre paraules en aquest comiat era la Dolo, amb qui teníeu un estret lligam, però se’n va anar massa d’hora i es veu que m’ha tocat prendre el seu relleu bo i sabent que amb prou feines tinc coneixement d’alguna de les anècdotes i dels fets que havíeu viscut i compartit. Segur que avui no s’estaria de recordar-te, per exemple, el dia que la portaves amb la moto des de Ciuret cap a Sant Quirze per agafar el tren i la vas estavellar a la cuneta, i el tip de riure que us havíeu fet tots dos perquè cap no havia pres mal. O vés a saber, potser et parlaria de quan, complint estrictament les ordres de la mare, ella us feia d’espelma mentre festejàveu amb la Montse.
Mentre escric aquestes ratlles, atès que porto un any força complicat a causa de comiats definitius, no puc deixar de tenir presents totes aquestes bones persones a qui darrerament he hagut de dir adéu a contracor. I és que per a mi, Pere, tu encarnaves el model de bona persona a què em refereixo. Pare bondadós, marit entranyable, treballador fins a l’esgotament, humil per definició, amable en el tracte, profundament lleial, absolutament fidel als amics i als compromisos, immensament generós, conversador afable, agraït fins al més mínim detall... Que senzill i acollidor seria el món si tothom hagués anat a pouar dels teus valors!
T’enyorarem, oi tant! Com ja t’enyoràvem aquests darrers temps quan el destí et va posar a prova privant-te de la conversa amb què havies omplert tantes estones de la teva vida.
Les teves petjades no s’esborraran de cap dels indrets on has deixat la teva empremta. No hi haurà bosc, prat, camí o corriol que no trobi a faltar el teu trepig. Aquest ha estat el teu món senzill, amable, autèntic, on la natura és vida i la calma un regal. Aprofitarem la teva lliçó de vida.
El repòs i la pau de què ja gaudeixes segur que et permetran vetllar per tots els qui ens quedem aquí baix. Ens cal algú ben situat a la dreta de qui tot ho pot perquè ens ajudi a superar els entrebancs i daltabaixos que dia rere dia guarniran la nostra vida. I com que estic segur que et trobaràs amb la Dolo, digue-li que me n’estic sortint, que no pateixi, que va assolir el seu propòsit de fer-me fort per aprendre a viure sense ella.
Gràcies per tot el que ens has donat, Pere. I gràcies per tot el que ens seguiràs donant des del lloc on et trobes.
T’estimem.