Quan una cosa ja ha estat determinada i no s’hi pot fer res. Quan és inútil demanar ajut en algun afer. Suposo que deu venir del fet que qui més qui menys tenia mitja dotzena de gallines, encara que fos a la galeria del pis, que els proveïen d’ous per al propi consum. Això feia que aquest producte no tingués gaire sortida al mercat, de manera anunciar-ne la venda fos completament en va.
“Ja pots cridar ous a vendre! Que no veus que ho tenen tot amanyat? Et sembla que algú d’aquests et farà cas?”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada