Es veu que un noi de Torelló una mica ingenu, potser el moliner de Puigbacó o de Malianta, tornant de la vila un vespre de cel ras i transparent va veure una lluna plena exuberant, atractiva com mai, que es reflectia perfectament a les aigües encalmades del Gorg del Saule, cap a les palanques del Ges, i en va quedar tan enamorat que va decidir, aprofitant que no el veia ningú, atrapar-la dins un cove. Va anar fins al molí a buscar-ne un i es ficà de peus a l’aigua fins arribar al mig del gorg; va enfonsar el cove a l’aigua i, quan la lluna era dins el cèrcol, va extreure el cove, però la lluna esmunyedissa se li va escapar pels forats. Ho va repetir un munt de vegades fins que un altre tocatardà tafaner i burleta li va cridar: “Apa, pescallunes, deixa’t de fantasies i ves-te’n per feina que al molí t’esperen.”
“Per aconseguir el seu propòsit, va prometre-li la lluna en un cove, però no es va deixar ensarronar perquè no era la primera vegada que s’hi trobava.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada