DÉU DONA FAVES A QUI NO TÉ DENTS PER ROSEGAR-LES

Es diu de la persona que no sap o no pot aprofitar les oportunitats i les facilitats que li arriben. És una manera molt expressiva de dir a algú que disposa d’una cosa que no pot gaudir i que faria un bon profit a algú altre. Les variants d’aquesta dita són múltiples i la podeu sentir amb dents en lloc de queixals i garrofes en lloc de faves. Fins i tot “Déu dona nous a qui no les sap trencar.” 

“Has vist quin bé de Déu de terrassa? Doncs resulta que mai no hi surten, no la fan servir per a res. És ben bé que Déu dona faves a qui no té dents per rosegar-les.”