SER MÉS CURT QUER UNA CUA DE CONILL

Es fa servir sobretot en sentit figurat, quan ens volem referir a una persona de poques llums, amb una intel·ligència limitada. Hi ha una altra fase feta amb el mateix sentit i que també té força predicament, es tracta de “ser més curt que unes mànigues d’armilla.”
“Mira, noi, no sé què més fer. Jo ja l'hi he explicat tres cops. Potser sí que tens raó quan dius que és més curt que una cua de conill.”