AI SENYOR, TANTA ROBA I TAN POC SABÓ, (I TAN NETA QUE LA VOLEN)!

Aquest refrany, la majoria de vegades amb la cua afegida que he posat entre parèntesis, és una exclamació que es pronuncia quan ens referim a tasques molestes, feixugues, amb entrebancs, i poc agraïdes.
 
La Montserrat Roig va escriure un primer recull de narracions amb el qual va guanyar el Premi Víctor Català l’any 1970 i el va titular “Molta roba i poc sabó” amb un subtítol que feia “i tan neta que la volen”. Aprofito per retre un homenatge a aquesta magnífica escriptora i activista que vam perdre massa d’hora.
 
“Quan va veure aquella muntanya de llibres per classificar i catalogar, va exclamar: -Ai senyor, tanta roba i tan poc sabó!”