PAGAR AMB LA CARA

En sentit estricte, deuria ser acostar la cara al datàfon a l’hora de pagar, sense necessitat de treure la targeta o el mòbil, una realitat que no trigarem a veure, perquè es veu que l’iris de cadascú és tan únic com ho poden ser les empremtes dactilars. Però el seu sentit figurat té més a veure amb aquella dita que la cara és el mirall de l’ànima i la podem llegir sense por a equivocar-nos. Altres vegades, també la podem fer servir per expressar que sense paraules ja ens ho han dit tot.
“Aquest només pot fer papers de dolent. Amb la cara ja paga.”
“Has vist quina reacció ha tingut? Amb la cara ja paga!”