BENEÏDA JUBILACIÓ!

 
Estic del tot segur que Sant Aristeu i Santa Seràpia, l’onomàstica dels quals coincideix amb el meu aniversari, van aliar-se en l’exercici de la meva protecció i van permetre que em jubilés mig any abans que comencés aquesta reconsagrada pandèmia.
Quan m’arriben informacions procedents de les escoles per boca de companys i companyes que no van tenir la meva sort, m’adono de la immensa fortuna d’haver-me lliurat de patir aquests dos darrers anys exercint la professió de mestre en les condicions que ho han hagut de fer, i consultant l’oracle a diari per si els designis divins incorporaven alguna nova consideració als laberíntics protocols aplicables davant de qualsevol eixavuiro d’un alumne.
No me les vull pas donar d’espavilat, perquè segurament si m’hagués trobat davant de les disjuntives que ha plantejat la pandèmia als responsables del govern, i més en concret d’ensenyament, ho hauria engegat tot a rodar. Però voleu dir que no es podia haver fet d’alguna altra manera més senzilla? O més coherent? O més amable? O més respectuosa amb professionals i famílies?
D’una cosa estic plenament segur: els nens i nenes, nois i noies que han viscut aquests dos cursos de pandèmia (de fet anem pel tercer) estic segur que aniran coixos d’aprenentatges durant molt de temps. I potser aquest dèficit no serà l’únic al qual hauran de fer front.