diumenge, 16 de gener de 2022

EN SUPORT DE JORDI CUIXART

Feia dies que tenia això abandonat perquè m'he dedicat a refer la novel·la que vaig compartir amb vosaltres i també a posar un cert ordre a tot el que porto escrit d'ençà que va començar la maleïda pandèmia. Ja fa temps que vaig decidir abandonar els comentaris relatius a la nostra realitat política i social perquè em cansava d'allò més, però hi ha hagut un fet que, pel que representa de positiu i innovador en el nostre panorama, m'ha semblat que havia de comentar.
Em refereixo a l'anunci d'en Jordi Cuixart fent saber a tothom la seva voluntat d'abandonar la presidència d'Òmnium Cultural per deixar pas a altres lideratges.
D'entre tots els represaliats que van adquirir la condició de presos polítics, l'únic a qui li he escoltat missatges amb el sentit i la intenció positivista que ens calen ha estat ell. La seva actual decisió l'honora i, a la meva manera d'entendre, mostra el camí que els activistes socials haurien de seguir: donar el millor que tenen fins a les darreres conseqüències i fer un pas al costat perquè hi hagi qui n'agafi el relleu.
Quina llàstima que els polítics no sàpiguen estar a la seva alçada! I no ho estaran mai perquè han fet de la seva condició una professió, un modus vivendi.
En l'actual panorama polític independentista hi ha massa persones amb deutes pendents entre ells que fan anar el carro pel pedregar.
I si comencem a exigir nous lideratges?
Voleu dir que ens pot anar pitjor de com va ara?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada