EL NOSTRE MAL NO VOL SOROLL

A veure si ens adonem d'una vegada que el nostre mal no sol soroll. Cada cop que posem el crit al cel a causa d'una nova decisió judicial al voltant de l'obligatorietat de fer el 25% de les classes en la llengua invasora, els que van néixer per generar un conflicte lingüístic i ara es desviuen per atiar-lo es freguen les mans, i el malànima d'en Carrizosa ja està proposant expulsar mestres i inhabilitar-los. No els podem seguir el joc.
Les escoles tenen un projecte lingüístic. Només cal incloure-hi un punt que garanteixi que la llengua de l'antic imperi també té la consideració de vehicular en la proporció que determini cada consell escolar. Que per garantir la llibertat de càtedra, el moment d'ús de la llengua forana amb aquesta finalitat serà determinat per cada docent atenent les necessitats del grup-classe, deixant palès que ell n'és l'unic professional responsable. Jo per exemple, optaria per engegar dites castellanes de tant en tant, del tipus: "En casa del herrero, cuchillo de palo, com diuen en castellà, no com nosaltres que ens referim al fet que el sabater és el més mal calçat". I és que la meva educació en castellà a La Salle em va proveir de munició d'aquest tipus per poder avorrir a la concurrència.
S'ha acabat el bròquil. Quan algú d'aquest miserable 1% de famílies que reclamen el que no és seu demani informació al respecte, se li lliura un cronòmetre i, ell mateix, que s'entretingui durant tota una setmana a comptabilitzar el minutatge d'ús de la llengua que reclama.
Ep!, estic parlant de les escoles i instituts de la zona privilegiada en què vivim. A les de la majoria del país, sobretot de l'àrea metropolitana, els inspectors farien bé de garantir que l'ús del castellà com a llengua vehicular quedi restringit a aquest 25%. Em sembla que hi sortiríem guanyant de llarg.