Fins que no s'han vist assetjats per totes bandes no han corregut a rectificar en la seva prerrogativa d'atorgar privilegis als funcionaris del Parlament. No serveix l'excusa de malpagador d'en Benach que n'era president quan es va aprovar, al·legant que eren altres temps. No serveix el pervers argument que els qui estan en un càrrec públic han de tenir un sou alt per garantir la seva independència i lliurar-los de la temptació d'enriquir-se amb corrupteles des de la seva posició de privilegi.
Que un uxier de 60 anys, que deu tenir l'enorme responsabilitat d'obrir i tancar portes, custodiar despatxos, portar ampolles i gots d'aigua al faristol dels oradors i poca cosa més, si ho ha fet durant 15 anys, se'n pugui anar a casa tranquil·lament i cobrar prop de 4.000 € cada mes sense fotre ni brot, és una realitat que indigna tothom, però sobretot els qui han cotitzat durant 45 anys a la Seguretat Social i es jubilen cinc anys més tard que ell amb una paga exigua que en el millor dels casos permet viure sense estretors.
Si permetem que passin coses com aquestes, deixem d'argumentar que no hi ha diners per a tot. Comencem per eliminar privilegis i retallar càrrecs de confiança i assessors.
Aquesta malversació generalitzada de fons públics disfressada d'acords legals esquitxa tots els partits de totes les darreres legislatures, per tant que no es dediquin a assenyalar-se amb el dit els uns als altres, que acotin el cap, paguin per la seva culpa (que no ho faran), i facin propòsit d'esmena. Pot ser un bon moment per començar a treure l'escombra i el drap de la pols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada