LLIBERTAT INDIVIDUAL I RESPONSABILITAT SOCIAL

Vagi per endavant el meu respecte per tots els plantejaments creences i actituds personals, fins i tot per aquells que no comparteixo ni compartiré mai, però l’expressió de llibertat és sagrada. Si dic això és perquè també em van ensenyar, digueu-me xaruc, que la meva llibertat mai no seria completa perquè s’acabava tot just allà on començava la de l’altre amb qui havia de conviure.
Sembla com si s’anés estenent la moda de declarar-se antivacunes fent servir moltes i diverses argumentacions, algunes de les quals ja s’usaven amb més o menys encert pels antivacunes que feien voleiar aquesta bandera mentre s’aprofitaven de la vacunació de la resta de mortals per poder sobreviure a les malalties contra les quals es negaven a protegir-se.
En l’actualitat, crec que negar-se a ser vacunat, tot i que deu ser un dret individual inalienable, és d’una irresponsabilitat social aclaparadora, una mostra d’insolidaritat flagrant i una manca d’empatia deplorable.
Sense vacunes, què hauria passat a les residències de gent gran? Ja no recorden la primera onada que es va emportar per davant milers d’avis? Com interpreten l’evidència que ara el virus s’està acarnissant entre les persones més joves, les que encara no s’han vacunat convenientment?
Penso que la determinació del president francès d’exigir-la per poder accedir a qualsevol esdeveniment de més de 50 persones, per pujar a un tren o a un avió, és molt encertada. Penso que és d’aplaudir que exigeixi al seu personal sanitari la vacunació a risc de quedar-se sense paga a partir de setembre.
Com es pot permetre que tot un grup d’avis d’una residència s’hagin hagut d’aïllar pel positiu d’una treballadora que es va negar a vacunar-se? Insisteixo: una cosa és la llibertat individual i l’altra la responsabilitat social, la solidaritat i l’empatia que hauríem de mostrar els ciutadans d’una societat democràtica.