NO TÉ REMEI, AQUEST BENEIT!

Que el senyor Salvador Illa no em mereix cap mena de simpatia, ans al contrari, és cosa sabuda a causa de les diverses ocasions en què hi he fet referència i mai de forma gaire agradable. Que el seu partit em resulta més aviat indigest d’ençà que la seva deriva ideològica el van portar a perdre el tímid tarannà nacionalista que els permetia afirmar que teníem dret a l’autodeterminació en forma de referèndum, també deu ser d’una evidència meridiana. Fins aquí, res de nou.
Però la darrera atzagaiada d’aquest prodigi de la política que s’autoanomena cap de l’oposició ha anat més enllà de tot el que la meva ment perversa podia imaginar. Ha gosat afirmar que el “procés” és el pitjor que li ha passat a Catalunya els últims tres segles. I s’ha quedat tan ample!
De vegades penso que no deu ser una qüestió d’incultura. Una persona una mica llegida, i considero que ell ho deu ser, no pot dir aquestes barbaritats sense que algú el condemni a l’ostracisme la resta dels seus dies. Per tant, he d’entendre que hi ha mala fe manifesta, una mala fe que fins ara només atribuíem a la dreta-dreta i l’extrema-dreta, molt amants de reescriure la història.
És molt fort que el que nosaltres vam viure com un moviment de base, de poble, que té voluntat de refermar-se en la seva condició nacional, fugint de tota mena de violència i usant recursos democràtics, hi hagi un beneit que ho considera pitjor que els quatre fets que esmentaré: els Decrets de Nova Planta de Felip V, la dictadura de Primo de Rivera, la Guerra Civil i els 40 anys de dictadura d’en Franco.
S’han de tenir quadrats i de la mida dels del toro d’Osborne per dir aquesta salvatjada! I no hi haurà ningú que el faci callar?