ELS SENGLARS DE COLLSEROLA

Tothom patint pels atacs dels ossos (óssos, abans) al bestiar del Pirineu i resulta que un senglar ha mossegat el cul d’una dona a Collserola. Això no seria notícia, ho seria que la dona hagués mossegat el senglar (acudit una mica vell), però la seqüela dels esdeveniments ens porta una perla fabulosa: la dona ha denunciat el Parc de Collserola per no fer els advertiments oportuns de l’existència de senglars potencialment perillosos. Encara bo que no ha denunciat el senglar, perquè si el troben, el jutgen i ha de pagar-li indemnització, ja ha begut oli: perdrà tot el poc patrimoni que deu tenir, pobre bèstia!
La ximpleria humana, que s’incrementa com més urbanita es torna (només cal que recordeu allò de les campanes de Banyoles), no té fronteres, i en el cas de les denúncies jo diria que comença a patir la síndrome de la societat americana. “Aquell malparit em va fotre una queixalada al cul, però miraré a veure si en trec una picossada que em permeti pagar-me les vacances al Pirineu l’any vinent.”
I ves que l’any a sobre no se li obri el cel en forma d’un ensurt provocat per un os (ós, escrivíem abans) que li permeti denunciar l’espai natural protegit per manca d’informació sobre l’existència de bèsties potencialment perilloses.
I així anar fent. I cada vespre sortir a la plaça a veure si baixen els senglars de Collserola i donar-los les sobres del sopar. Són tan macos!