LA PRINCESA I EL SUBMARÍ

Veure una preadolescent esclafar una ampolla de bon vi (sap greu malbaratar-lo d’aquesta manera) contra el casc d’un enorme submarí pintat de color negre ens podria portar a establir símils amb la relació d’una princesa i un drac que s’escauria pel fet de ser el dia que érem. Però no va d’això, no, de cap manera.
Veure el sòmines de l’hereu de Felip V aprofitant-se de la seva filla per rentar la cara de l’avi (i vés a saber si la pròpia, que el temps ho dirà), resulta inquietantment fastigós quan el que deuria voler despertar és una certa tendresa, però ja se sap que per aquests verals des del 3 d’octubre no hi té res a fer.
La cosa no mereixeria cap més comentari, si no fos perquè el maleït submarí resulta ser aquell que quan el van tenir a punt de llençar a l’aigua es van adonar que no surava. De fet els submarins ja ho tenen, això que estan pensats per anar per sota l’aigua, però hora o altra deuen haver de sortir a la superfície, diria. No és que sigui entès en la matèria, però vaig fer la mili a la Marina (1976) i vaig veure amb els meus propis ulls una mena de submarins procedents de la Guerra de Corea que els tenien permanentment atracats a moll perquè no es refiaven que fossin capaços de tornar a la superfície si sortien a navegar. O sigui que la tecnologia militar d’aquest país tampoc deu haver evolucionat tant.
El que m’esgarrifa de tot plegat és el fet que la reconstrucció del podrit submarí (que ja em direu per què necessiten un submarí si només els calen els piolins per venir a estomacar-nos) ha suposat allargar-ne l’eslora uns 16 m amb un sobrecost esgarrifós: 1.800 milions d’euros!
Té collons la cosa! Amb la que està caient i les urgències socials, econòmiques, sanitàries i laborals que ens ha plantejat la Covid, aquesta despesa és immoral, i no només per tractar-se d’armament de guerra amb objectiu abominable. Algú del govern central donarà alguna explicació? Margarita Robles, què has de dir al respecte?