divendres, 2 d’abril de 2021

UNA MENA DE TRILOGIA


Quan l’any 2007, després de guanyar el Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa amb “Aquell capvespre”, em vaig proposar escriure la meva primera novel·la llarga (“Arrels de pedra”), poc m’imaginava que la temàtica del món de pagès, que havia viscut a la meva infantesa, podria oferir-me tants elements com per poder escriure una segona novel·la (“Olor de resclosit”), i fins i tot una tercera que acaba de sortir publicada fa pocs dies: “Crònica en blanc i negre”.
Les tres novel·les estan situades a la mateixa masia (La Solana), però en la primera es tracta d’una masoveria que podríem ubicar al Collsacabra, per exemple; en la segona és una petita propietat de la Plana de Vic que una parella recupera amb un cert esperit neorural; i en la tercera una propietat modesta que em permet retratar la vida a pagès i la lenta evolució de les feines del camp durant tres generacions de la mateixa família. En cap cas no es pot parlar d’una trilogia tal i com l’entenem, perquè no té continuïtat argumental ni coincidència de protagonistes, només s’hi repeteixen el nom de la casa i els topònims de Senet de Llac (anagrama de Calldetenes, que considero el meu poble natal) i Vil·la (tal i com em refereixo sempre a la capital de la nostra comarca).
Amb aquesta darrera obra tanco la temàtica de pagès perquè corro el risc de començar a plagiar-me a mi mateix, un extrem que seria del tot lamentable i m’obro a horitzons narratius més amplis, tot i que tinc la voluntat de mantenir la geografia literària que he anat creant tant en poesia com en teatre i en narrativa. Mai no gosaria escriure sobre ambients urbans complexos que sempre m’han resultat poc acollidors, fins i tot esquerps. D’aquí ve que hagi convertit la ciutat de Vic en Vil·la, ajudat per la referència romana dels seus orígens (Ausa).
Si arribeu a llegir aquesta darrera novel·la (“Crònica en blanc i negre”), ja em direu què us ha semblat. Per als qui ens dediquem a escriure, saber que després de tot el llarg procés que hi ha fins a veure l’obra publicada, hi ha algú que ho llegeix i que et pot fer el retorn de la seva opinió té un valor incalculable, sobretot per a aquells que ens considerem perpetus aprenents d’un l’ofici on cada dia que passa hi descobrim nous recursos i més possibilitats. 

Cap comentari:

Publica un comentari