COLPISTES

De vegades, de tant convençuts com estem que ens trobem al cul d’Europa i a una distància enorme de les democràcies consolidades en què ens emmirallem, segurament no som prou objectius a l’hora d’analitzar com els van les coses i fins a quin punt hauríem de recordar allò que “a tot arreu se’n fan de bolets, quan plou”.
Dic això perquè he quedat una mica perplex en assabentar-me que un grup de militars, alguns d’ells de molt alta graduació, del país del nord que ens va prendre una part de territori amb el Tractat dels Pirineus, han fet una proclama colpista que riu-te’n tu de la dels del nostre exèrcit d’ocupació. I de quina manera la inefable Marine le Pen ha cuitat a apoderar-se del seu discurs i obrir-vos les portes del seu partit d’extrema dreta!
Em sona, això em sona. Tal com dirien ells, és un “déja vu”! I resulta que, poc acostumats a aquest tipus d’astracanades que aquí ja no ens sorprenen, han trigat força a reaccionar. Potser es deien: “No puc creure el que senten les meves orelles”.
Ara bé, a diferència del que haguéssim fet aquí, tots els que s’han significat en el manifest a què faig referència acabaran sancionats i expedientats, tal i com cal en una democràcia que té clar quin és el paper d’un exèrcit en un estat.
Margarita Robles, a veure si n’aprens! Que t’estan segant l’herba sota els peus i encara et penses que et fan pessigolles!